6 de juny de 2017

RUTA DEL SERRALLONGA


Aquest cap de setmana 19 membres del club ciclista hem anat a gaudir pedalant d'altres contrades de Catalunya.

Enguany decidirem seguir els passos del bandoler més buscat del segle XVII, Joan Sala àlies Serrallonga.

Pel Xavier Gaya l'aventura començava divendres al matí dirigint-se en bici cap al Càmping el Pont a Vilanova de Sau. La resta sortíem al vespre en cotxe des d'Arbeca o Bcn fins al càmping.

Sortida des d'Arbeca
Un cop arribats al restaurant del càmping teniem una taula apunt ben parada i on ens serviren un fabulós sopar. Amanida i entrecot amb brasa d'alzina. Al acabar de sopar, fem una mica de sobretaula i cap a dormir a la masia annexa al càmping.

La masia 
El sopar






























Dissabte 5:00 comença a sonar algun despertador que no ens havíem enrecordat de canviar de l'horari de feina. L'apaguem, fins a les 7:00 on els nervis ja comencen a fer-nos aixecar, però no es fins a les 8:30 que hem quedat per anar a esmorzar. 
Arreglem la roba i cap a agafar forces. 

Als voltants de les 9:30 arrenquem pit amunt durant 8km per una pujada ben acondicionada però amb una xafogor impressionant equivalent a la de les zones més tropicals. Un cop dalt, toca baixada enmig del verd i veient tot el penyasegat de Tavertet, tot i la punxada del Presi, l'arreglem i seguim avall fins arribar al fons de la vall. 

Intentant arreglar la roda

Carregant aigua a la font


























Ara arriba la pujada més dura de totes, una pujada amb tot de pedra trencada que ens condueix fins a les panoràmiques del pantà de Sau. Parada obligada per fer la foto i en breus ens endinsem en una zona selvàtica d'uns 2km que ens condueix travessant rierols i més boscos fins l'ermita de la Mare de deu del Coll del segle XII. 

Mare de Deu del Coll
Agafem el GR i ens n'anem cap a Òsor on hi tenim apunt el dinar.

Mengem, lleu descens i un altre cop pit amunt durant mitja tarda més. Fins als últims km que vam tindre l'oportunitat de fer un sprint costa avall fins a Sant Hilari Sacalm, lloc on dormíem el dissabte.

El primer dia sortiren 58km i 1825m de desnivell positiu, en general una ruta força assequible amb un mínim de condició física, que excepte en una pujada la resta de camins eren molt rodadors. L'únic inconvenient han sigut els trams amb corriols on degut a la pluviometria de la zona la vegetació hi creix de forma abundant.

Altimetria del primer dia

Després de sopar a l'hostal Torras, uns quants van anar a dormir i uns altres van anar a conèixer la "movida hilarienca" rememorant hits com "Angel de Cuero" del Ramoncín fins ben entrada la matinada.

Les 8:00 hora d'anar cap a esmorzar. Ens alimentem bé a base d'embotits artesans i pa amb tomàquet i ens despedim de la mestressa de l'hostal.















Per no faltar la costum comencem pujant tot pujant recordem les paraules de la gent de Sant Hilari, que diuen que gran part dels avets que arreu del món hi ha un bon munt d'avets hilariencs, espectaculars imatges les de les plantacions d'avets que hi havia.

Esglèsia de Sant Vicenç d'Espinelves


En una estona, arribem a les cabanes als arbres i aviat al municipi d'Espinelves on fem una breu parada agafant forces per una dura però alhora bonica pujada.




Avituallament a Viladrau
Estem arribant ja a Viladrau, el Josema i la Rosa (que fins ara no n'he parlat gairebé d'ells) i que ens solen treure de les pitjors situacions, ens esperaven amb els seus magnífics i esperats avituallaments. Tot un luxe pedalar sabent que tenim el seu recolzament.

Pocs metres després en una bonica font el Curro trenca la cadena i el Pitxell té problemes mecànics amb els frens. Sort que al club tenim manetes i ens les vam poder arreglar.

Continuem pedalant per corriols exuberants fins que de sobte arribem a un paisatge completament rocós, que ens condueix cap a un corriol interminable on tenies de ser àgil per esquivar ortigues, esbarzers i aragalls profunds.

A partir de llavors vindrà una pujada dura i una divertida estona de planejar fins atansar-nos a Vilanova de Sau on la pluja va començar a fer acte de presència.

Últims km per un corriol espès carregat de pedres, arrels i rames que ens duu directe fins al càmping. On la Maria del Càmping el Pont, està apunt de tirar l'aigua a l'arròs. Però primer ens permet dutxar-nos, canviar-nos i carregar les bicis a la furgoneta. No pel fet que de tenir gana estava molt bona, es que realment estava molt, molt bona. Entre tots vam arribar a menjar-nos fins a 3 paelles.

Paella amb que ens van deleitar al Càmping el Pont
Amanida del Càmping el Pont 


































Diumenge van sortir 57km i 1265m de desnivell positiu. Una ruta més trencacames i alhora més rodadora que la del dia anterior amb moltes variacions paisatgístiques.


Arriba el més dur, despedir-se de tots, tornar a la rutina. Quines són les conclusions d'aquest cap de setmana? Tot i tindre marcats cada dia una bona pila de km aconseguíem arribar tots en un bon nivell i bona forma a la cita, tots varem poder-la acabar. I no vull descuidar-m'ho, aquesta sortida crea pinya, crea cohesió, fa més gran aquest petit club. Així que ja sabeu, a la pròxima us volem veure pedalant!


Podeu veure les fotos en aquest enllaç: FOTOS SERRALLONGA

15 de maig de 2017

Arbeca Montserrat

Aquest diumenge 14 de maig, 29 membres del CC Arbeca van realitzar el peregrinatge de 110km des d'Arbeca fins a Montserrat.

Feia dies que els nervis estaven a flor de pell fins que ahir va arribar la gran cita. L'hora de quedada i arrencada era a les 5 del mati. Realitzàrem la foto de grup i som-hi a pedalar!

Sortida des d'Arbeca

Poc abans d'arribar a Tàrrega
Amb els frontals i les llums al front travessem tota la plana del terme direcció Tàrrega on ja ens vam poder treure els frontals i dirigir-nos cap a Cervera.

Enmig d'aquest tram comença una experiència que cap de nosaltres oblidarà!
El Pere Castanyé punxa roda, ens aturem, posem líquid antipunxades i avanti! Al mateix temps, el Xavier Pascal va trencar un bis de la tija del seient ho emboliquem amb cinta americana i solventat!

Bici americanitzada


Arribem a Cervera on el Josema i la Rosa ens han preparat un avituallament, fem un mos i anem seguint la via del tren.
Avituallament  a l'estació de tren de Cervera
Ja portem 38km a les nostres cames i anem sobre el timming esperat. Tirem cap a La Rabassa i Sant Guim de Freixenet fins que en un moment al Pere veiem que se li està fent una bombolla a la roda i li explota. En aquell moment el Josema i la Rosa el recullen i van cap a Prats de Rei on teniem taula reservada per esmorzar.

Mengem i a continuació ens proposem arreglar-li la roda al Pere. No hi ha res impossible si tens una bona idea, brides, cinta americana i una càmera punxada.

Esmorzant a Prats de Rei

Arreglant la roda del Pere

Aixi ha quedat la roda del Pere

A partir de l'esmorzar comença el tram més dur de ruta, tot i això, sort en tenim del temps que està núvol.

Ja queda menys ara bé un terreny puja i baixa on ja es veu l'skyline de Montserrat.

Mirador de Montserrat

Ultima baixada per carretera fins a Maians on la Rosa i el Josema ens esperen per fer l'últim avituallament. Només ens queden 20km per arribar al santuari benedictí. 

Avituallament a Maians
Un altre cop amb forces comencem l'ascens i llavors una petita broma deixa caure 4 gotes perquè arribem frescos.

Això ja ho tenim! 4 pedalades més fins al Monestir i tot l'equip arriba al monestir on dinem i posteriorment la família Perelló ens fa una visita per les instal·lacions de l'Escolania i ens inviten a quedar-nos a gaudir de les veus blanques entre elles les del seu fill David. 

Tan sols queda agrair-nos a la família Perelló per haver-nos acollit i obert les portes de l'escolania. I també als nostres alma matter el Josema i la Rosa per estar allí sempre que ho necessitàvem.

Excursions com les d'ahir no tenen preu! Ahir vam tenyir Montserrat de blanc i roig!!! Ahir vam veure que tot és possible. D'aqui poques setmanes ens trobem a les Guilleries!!!


Els escolans acabant la seva actuació