21 d’octubre de 2014

CRÒNICA DE LA SORTIDA A MÓN NATURA

Aquest diumenge dia 19 d'octubre de 2014, el CLUB CICLISTA ARBECA ha organitzat una sortida a MÓN NATURA DELTA DE L'EBRE. 

Fotografia del grup. Ep!!! i som tots? Sí, que és la fotografia que ens ha fet en Jordi, el guia.

En primer lloc, en nom de tots agrair als organitzadors el gran dia que ens heu programat, i als “xofers” i copilots del grup la gran feina i paciència que han tingut en carregar, transportar i descarregar 35 bicicletes, a l'Olga per les fantàstiques fotos que ha fet i als dos guies que tant amablement ens han fet unes grans explicacions, sinó aquest escrit hauria tingut dues línies. Repeteixo, gràcies a tots ells i als que hi heu anat, doncs dies d'esport amb família, de germanor i amb rialles s'han de saber gaudir. Tot havia anat segons l'horari previst, fins que hem “perxat”, però això ja us ho contaré desprès . 

A les 07:40 del matí hem sortit de la Plaça Lluís Companys amb destí al Delta de l'Ebre, hem parat a esmorzar a prop de l'Ampolla de Mar, desprès un cop hem arribat a Sant Jaume d'Enveja hem parat a recollir el guia, en Jordi qui ens ha portat fins a destí, fins a “Mon Natura” passant pel nou pont que uneix Sant Jaume d'Enveja (Comarca del Montsià) amb Deltebre (Comarca del baix Ebre) i que abans, fins l'any 2010 s'havia de passar en barca.

Un cop hem arribat a Món Natura ja hem descarregat les bicicletes, hem muntat algunes rodes del davant i un cop tots hem tingut les nostres estimades màquines a punt hem començat a pedalar.


A causa de ser dia de cacera no hem pogut fer la ruta complerta que ens havia preparat el Jordi, el primer guia, qui volia ensenyar-nos totes dues llacunes i no ha pogut ser (a les que els autòctons les anomenen basses, la Bassa de la Llacuna i la Bassa de l'encanyissada).

La pedalada ha estat molt bé,gaudint de l'entorn i de la companyia de la família i els amics. 


Tot i que a causa del trànsit, que n'havia força, hem hagut de fer una gran part del trajecte en fila índia, o com molt de dos en dos en paral·lel, excepte el Salvador -de blanc amb bossa lila- (A la fotografia inferior se'l veu al seu rotllo, i a la barca també, jeje)

Fotografia de grup
Les vistes eren impressionants, terreny pla, l'horitzó a kilòmetres, arrossals a dreta i esquerra, i una fauna aviària única en tota Europa. Els arrossals els havien acabat de segar feia pocs dies, doncs a causa del bon temps se'ls a avançat la campanya de collita. 


Durant el trajecte hem anat fent parades i el Jordi ens explicava l'evolució social, econòmica i la dels diferents tipus de recursos que s'han anat explotant en la zona. També ens ha explicat com aquells primers pescadors van deixar la pesca per passar a explotar la indústria i el comerç de la sal, posteriorment a causa del poc rendiment d'aquest recurs/producte van passar a explotar el conreu i la comercialització de l'arròs (n'hi ha 32 varietats) i perquè no dir-ho també,en l'actualitat a més a més combinen la producció i comercialització de l'arròs amb l'explotació de l'espai natural privilegiat del que disposen. 



També hem fet una parada en un mirador de l'Encanyissada, el mirador al que anomenaré “de la foto del pont” situat a la bassa de l'encanyissada. Els més optimistes, han pujat proveïts de prismàtics que ens ha facilitat el president, a dalt al mirador per tal de mirar d'observar algún ocell, però segons l'Evarist “Els ocells semblen de plàstic perquè no es mouen” (Jajaja, ha estat mot bona, aquesta). 


L'Encanyissada està situada entre els termes municipals d'Amposta i de Sant Cares de la Ràpita,és la bassa més gran del Delta i està declarada com a reserva natural de caça. El seu nom, com no, prové del perímetre vegetal del que està envoltada, un espès i immens canyissar en el que és refugi, i lloc on trobar aliment moltes espècies i alhora serveix com a lloc de nidificació de moltes espècies d'ocells, sobretot ardeids, ànecs, fotges, fumarells i rapinyaires. 



Un cop hem reprès la marxa, ens hem dirigit cap a “Espai Natura”, on hem fet el dinar de germanor. Ha estat força bé, tots assentats al voltant de les taules amb la canalla, comentant diferents temes de l'actualitat i passant un bon moment.

Món Natura vist des de l'entrada a la Tancada,
 fotografia feta quan tornavem amb les bicicletes.

Un cop hem acabat de dinar, ens ha vingut a recollir el Ramon, el guia (pobre noi, finalment ha acabat marxant “esfarait”, suposo que per no trucar als mossos, jaja). Ens ha explicat en què consisteix espai Delta, i és un espai museogràfic destinat a donar a conèixer els orígens del Delta, la gran varietat de fauna que s'hi acull i, també que aquesta fauna és l'essència del Delta.

El Ramon, en primer lloc ha fet una petita explicació a la canalla per tal de tenir la seva atenció, i creieu-me que ho ha aconseguit. Ha estat una introducció molt participativa amb els nens i nenes i aquests se'ls notava que hi s'ho prenien amb molt d'interès.

En primer lloc hem passat per les salines, i el Ramon ens ha explicat i ensenyat com es produïa o es produeix la sal al Delta (doncs no m'ha quedat massa clar si encara se'n fa o no). 


Per tal de fer-nos aquesta explicació, a Espai Delta ens han passat un vídeo en el que es sintetitzava (mitjançant imatges) el pas de les quatre estacions de l'any en l'entorn/hàbitat del Delta. Ha estat realment maco, tot i que a algú se li tancaven els ulls.



Posteriorment, hem anat al mirador 360º on amb els telescopis hem pogut contemplar la gran riquesa d'ocells del Delta. Al mateix temps dir que hem estat al punt més alt de la Llacuna de la tancada, el mirador. (+ 1.500 de desnivell positiu en 18,5 km, jajajaja).

Foto de grup al mirador 360º. Quin goig que fèiem. Fins i tot el Delta sembla més bonic. Per cert, als que no heu vingut,dir-vos que el que està d'esquena no estava castigat de cara a la paret, no és del grup. És un “freelance” (anava pel seu compte). Jajajaja.
En baixar del mirador, el Ramon ens ha explicat les arts de pesca tradicional del Delta, i ens ha ensenyat com pesquen els pescadors de la zona. De l'explicació que ens ha fet el que m'ha resultat més curiós han estat dues coses, la primera; el fet que la pesca amb la xarxa està prohibida, però prohibida només als menors de 65 anys doncs els majors de 65 anys i membres de la confraria de Sant Pere poden pescar, i la segona, com que els pescador són gent d'avançada edat, i alguns amb dentadura postissa, i han d'agafar la xarxa amb la boca, resulta que de vegades els cau la dentadura a l'aigua, per tant tal i com ens ha dit el Ramon: “si veniu al Delta i veieu algun pescador buscant dins l'aigua, no està buscant peixos, sinó que està buscant la dentadura” Jajajaja ha estat genial.

I finalment, ha arribat el que havia d'arribar, el caos i el riure de tothom. L'anècdota de la
sortida.
El Ramon ens ha dut a la zona de perxar, que vindria a ser una activitat lúdica de camp en la que ens ha ensenyat ( Uffff el que ha fet, el pobre, ha ensenyat al Josep Maria Romero, i a la resta) a perxar. És a dir, ens ha ensenyat com naveguen els pescadors del Delta pels canals i per les llacunes.

Aquí el Ramon perxant tranquil·lament amb el nens tranquils, quins nens més bons, semblaven adults.
Un cop acabada l'explicació del Ramon, hem passat a la part pràctica, qui ha fet pujar un grup de nens i nenes a la barca. Tot ha anat molt bé, oli en un llum, desprès un altre grup i també, molt bé.

En aquesta fotografia es veu al capità Fesol equilibrant la barca
Fins que finalment, uns quants adults, entre els que hi havia el que escriu, ens hem atrevit a “perxar”, hem pujar a la barca el perxador Josep Maria, la Iolanda, el Salvador, la Milva, la Alícia i jo. 

Només pujar a la Barca, el Ramon ens ha dit “pareu, pareu que aneu molt descompensats”, però ja era tard doncs el Josep Maria ja anava perxant, es clar, que havíem de fer? doncs perxar.

I així, perxant perxant, una vegada ha entrat un mica d'aigua a la barca, en un altre moviment (no sé si del Josep Maria, o del Salvador) ja ens ha entrat més aigua; un dit d'aigua en tot l'interior de la barca, i en una altra "perxada“ ja ens han entrat uns tres o quatre dits, després; en una altra perxada ha entrat com a un pam d'aigua; fins que finalment, i quan ja estàvem a només 3 o 4 metres de desembarcar ha arribat el moment del “clímax perxístic”, en aquella darrera perxada del Josep Maria o moviment del Salvador, tampoc ho sé, ens ha entrat de cop com a dos pams d'aigua i la barca s'ha enfonsat del tot. 

                             En aquesta imatge, barca de la dreta podeu veure als adults que es portaven com a nens i nenes. Com es canvien els papers alguns dies. A la barca de l'esquerra el capità Evarist perxant amb gran estil.

Tot han estat rialles, aplaudiments i renecs (dels de dins de la barca) però ha estat un bon final de festa, doncs hem marxat comentant la jugada i rient molt. No sabem perquè, però suposem que ha estat per no “matar-nos” quan la barca s'havia enfonsat el Ramon no hi era, quin noi més llest, ha marxat per no pegar-nos la gran bronca, gràcies per la teva comprensió, Ramon.

A l'aigua "patos". Estrepitós fracàs de l'equip del perxer Josep Maria. Afonat. Tots rient i gaudint com a nens. S'ha de gaudir de la vida que només passa un cop. Ha estat un plaer enfons
ar-me amb vosaltres. I ningú ha abandonat el vaixell. Gran feina d'equip. Jejeje.
I aquí la barca ja s'havia enfonsat.

Com ha de ser. El capità ha de ser el darrer en abandonar el vaixell















D'aquí, de la zona de perxar ja hem anat directes cap a l'autocar, i fins a Arbeca. Ara, fins la propera sortida en família, que espero i desitjo que sigui ben aviat.

I fins aquí aquesta crònica, que hem sembla que m'ha quedat una mica “rotllo”, però és el que recordo.

Salut i pedals!

Xavier Pascal


També podreu veure un munt més de fotos i la crònica de l'Olga. 





8 d’octubre de 2014

SORTIDA AL DELTA DE L'EBRE

El proper diumenge 19 d'octubre s'organitza una sortida al Delta del Ebre en BTT

Una cop allí farem una ruta amb bici per tots els nivells acompanyats d'un guia que ens explicarà curiositats de la zona i ens aturarem als llocs on sigui necessari. La ruta serà d'uns 15/20km aproximadament aptes per a tots els públics. I durarà tot el mati fins a l'hora de dinar.

El dinar serà de pícnic cadascú es portarà el seu i el deixarem a l'autocar per no portar pes durant la ruta.

A la tarda visitarem un ecomuseu i acabada la visita tornarem cap a casa.

Per tal de poder fer la previsió de gent degut a que les places són limitades 55 persones per orde d'inscripció cal que feu l'ingrés a la CAIXA DE PENSIONS el més aviat possible al següent número de compte: 2100 0236 24 0200131969.

El preus inclouen l'autocar, servei de guia i entrada al ecomuseu. El transport de les bicicletes es farà amb furgonetes del Club Ciclista Arbeca. 

Preu socis CC Arbeca: 10€ 
Preu no soci 15€ 

Afanyeu vos a fer l'ingrés i no deixeu passar un dia d'esport, natura i bona companyia. 

Organitza: Club Ciclista Arbeca.