ARBECA-CAMBRILS

Diumenge dia 15/03/2015. a les 06:30 h hem sortit 14 ciclistes des d'Arbeca.

Arbeca. Moments abans de la sortida. Fotografia dels 13 puntuals.

Aquest diumenge dia 15 de març de 2015 era el dia de la Sortida Arbeca-Cambrils.

Era un dia il·lusionant i ple de reptes per a tots. Uns per provar el seu cos davant un recorregut tant llarg i exigent, altres simplement per fer esport i finalment  altres dos per preparar-se per a la Jamon Bike 2015.

A les 06:30 h ja estàvem tots preparar per iniciar la marxa cap a Cambrils. Un cop hem sortit d’Arbeca ja ens hem dirigit cap a Els Omellons, per on hem passat a recollir als 4 companys d’aquesta població, on ens hem ajuntat tots els integrants del grup (18) que havíem de fer la ruta Arbeca - Els Omellons - Cambrils.

A Els Omellons el Josep ens ha fet la foto de rigor (Gràcies Josep per venir a aquestes hores del matí a fer-nos una fotografia de tot el grup). 

Així, un cop feta la fotografia  hem reemprés la marxa i hem començat el trajecte que ens havia de dur fins a Vinaixa. Feia fred, molt fred, -3º i la major part ens queixàvem de que ens feien mal els dits de les mans, altres els dits dels peus, doncs al ser al mes de Març ningú havia agafat roba de plè hivern.

Quan hem arribat a la pujada, en aquest cas baixada, de Sant Bonifaci el Curro s’ha llençat a mort per aquest descens de 810 metres i amb la velocitat que baixava se li haurà congelat quasi tot.

Un cop hem acabat la baixada de Sant Bonifaci ja hem trencat per agafar el camí que ens havia de dur fins a Vinaixa. Així en aquest trajecte i pedalant en companyia dels altres hem pogut gaudir d’una sortida de sol espectacular, ja que podíem veure les serralades dels voltants a l’esquerra cobertes per un llit d’humitat que juntament amb  el contrast dels colors i les vistes ha estat digne de fer una fotografia, però com comprendreu no era el moment de parar a fer fotos.

Abans d’arribar a Vinaixa anava amb el Xavier Gaya i hem va fer una explicació de les raons per les que per aquesta zona cada cop es planten més ametllers de floració tardana (per evitar les gelades), gràcies Xavier.

Pedalant i pedalant hem arribat a Vinaixa, ja portàvem 17 km.

Hem sortit de Vinaixa pel camí vell del Vilosell i abans de la granja del Felip ja hem agafat el camí de vell de l’Albi que ja no hem deixat fins arribar a Vallclara.

Durant uns kilòmetres ens hem trobat amb un grup d’uns 12 ciclistes que anaven de Lleida a Poblet, però aquests feien “trampa” doncs a  Lleida havien carregat les bicicletes al tren i han començat a pedalar a Vinaixa. Durant la part del trajecte que hem coincidit  havia de fer molt goig veure un grup d’uns 30 ciclistes per aquells camins.

De Vinaixa, hem continuat pujant i pujant pel camí de l’Albi fins arribar a Vallclara, pocs kilòmetres abans de Vallclara veiem a l’esquerra l’Anderó (651mts). Un cop hem arribat a Vallclara (ja portàvem 23 km) hem baixat pel camí de la creu fins arribar a l’encreuament amb la carretera TV7004, on a l’aparcament que hi ha abans d’arribar al restaurant Els fogons de Vallclara, on el Josema i la Rosa ja ens tenien preparat  el primer avituallament. Ha estat una gran idea i ajuda el fet que el Josema i la Rosa hagin fet aquesta important tasca, doncs el fet de tenir un cotxe escombra i assistència dona molta seguretat al ciclista, al grup. Tots dos ens han preparat  els aliments i begudes necessaris per omplir els nostres dipòsits d’aliments per tal d’iniciar el dur tram que va des de Vallclara fins a Prades. Gràcies Josema i Rosa, durant tot el dia heu fet una tasca molt important.

Fotografia entre Vallclara i Prades.

El Jaume (esquerra) i el Jordi (dreta)

Un cop hem acabat l’avituallament hem reemprés la marxa entrant al Camí de Viern fins arribar a la carretera TV7004, on hem fet uns 200 metres per aquesta i hem tornat a entrar al camí que ens duria  pel  Barranc de Viern fins al Barranc de Les Masies per on hem anat a donar a la carretera TV700. La nostra  intenció era acabar de pujar a Prades per camins, per bosc; però l’entrada a aquests estava tallada i finalment hem decidit d’arribar a Prades per Carretera. A la Carretera hi ha hagut “via lliure” i ja no s’ha circulat en un únic grup, si no que després de tants kilòmetres de pujar i pujar les cames, el cos i el cap necessitaven agafar una mica de velocitat i així s’ha fet.

Un cop hem arribat a Prades (El Josep Maria Romero i el Xavier Gaya ja feia estona que hi eren doncs a Vallclara s’han picat i han anat a la seva preparant la Jamon Bike 2015(quines màquines estan fets aquest parell) hem anat a la Plaça major a fer-nos una fotografia de grup.

Fotografia a la font de Prades. Els dos Joels “d’anxenetes”

Així, un cop feta la fotografia ens hem dirigit al Càmping Prades a entaular-nos i esmorzar, que bona falta ens feia després de l’esforç.

Al Càmping ja ens esperava la Mireia. Hem deixat les bicicletes a la terrassa del restaurant i hem entrat cap al menjador, on també hi havia uns 50 o 60 motoristes de La Selva del Camp. Ha estat espectacular estàvem esmorzant en la mateixa Sala unes 80 persones, uffff quin ambient!!!!.

La Mireia i el Josep Sans ens han preparat un esmorzar fantàstic, unes amanides amb bacallà i romesco (que per cert estava boníssima), amb unes llesques de pa torrat, alls i tomata i pernil serrà, tot ben “regadet” amb l’ampolla d’oli d’oliva extra verge d’Arbeca, com no podia ser d’altra manera. Un cop ens hem acabat l’entrant han portat el “plat fort” un plat amb un bon tall de llonganissa acompanyat amb mongetes/fesols, fantàstic.   L’esmorzar ha estat un bon moment per tal de comentar el tram que ja havíem fet i el tram que ens esperava, ha estat un bon moment de companynia, de converses i rialles, que ens ha passat tant ràpid que sense adonar-nos ens hem passat de temps, doncs hi hem estat gairebé una hora i mitja.

Esmorzar a Càmping Prades.

            Llonganissa amb fesols.

El Jaume. 

      

                     

                                     

Abans de sortir del Càmping el Josep i la Mireia ens han fet una foto de grup, en aquesta sí que hi érem tots, no faltava ningú. Oi màquines?? (Va per dos, jajaja). Gràcies per tot al Càmping Prades, menjar excel·lent i tracte exquisit. Fins i tot algú s’ha enamorat de l’entorn, fins al punt que s’hi volia quedar i l’hem hagut d’estirar per tal que vingués fins a Cambrils.

^{Càmping Prades. Fotografia de tot el grup.}

Un cop hem sortit del Càmping Prades hem agafat durant un kilòmetre la carretera T701 fins que hem entrat al Camí Vell de Cornudella de Montsant a Prades, passant pel bosc d’en Lluc, pel Barranc de l’Argentera fins arribar a la C242 i pocs kilòmetres després ja érem a Cornudella de Montsant després de 54 km.

A Cornudella ja hem anat cap al Pantà de Siurana (tot i l’aigua neu que queia) per la Carretera que dur el nom del pantà. Al mateix pantà ja ens tornaven a esperaven el Josema i la Rosa per fet el segon avituallament.

  

Així, un cop hem tornat a agafar forces ja ens hem dirigit cap al Camí de Cornudella de Montsant a Arbolí, posteriorment hem afagat  el Camí de l’Arena a la Vall per tornar al Camí ral de Reus a Cornudella de Montsant fins que finalment hem fet cim al Coll d’Alforja (641mts).  Coll on hem fet el 3r i darrer avituallament. Al Coll  d’Alforja hem agafat la Pista del Santuari de Puigcerver, passant pel Barranc del Llobregat, pel Coll de Corbella, pel Bosc d’en Vinyes, pel Bosc del Puigcerver fins arribar a l’Ermita (775 mts) i des d’aquí ja únicament ens quedaven 20 km de baixada fins arribar a Cambrils.

La pujada empedrada del Bosc d’en Vinyes. Uffff què dura va ser!!!!!!!!!!!!!!!

A l’alçada de l’Ermita hem tirat pel Camí de Riudecols, hem passat pel Bosc Gran de Mas d’en Cabrer que ens ha deixat al camí nou dels Maiets, camí que ja ens ha portat a Riudecols, on hem creuat el poble i la N-420 per agafar a la dreta el camí de la riera i pedalar per aquesta fins arribar al Mas d’en Rabassa (un mas que hem deixat a la dreta i que és a uns 500 metres abans d’entrar a Botarell) població a la que ja no hem arribat perquè hem continuat per “Lo Camí de Montbrió” (aquest és l’article que posen la gent de Montbrió i Boratell al camí “Lo Camí de Montbrió” ja veieu doncs que no només a les terres de Lleida utilitzem l’article “Lo”) fins arribar a Montbrió, on hem tirat pel Carrer de Pompeu Fabra fins arribar al Passeig de Nicolau, passeig que hem seguit per entravessar el poble fins arribar al Camí de Les Vinyes i aquest ja ens ha portat fins al Polígon Industrial de Belianes (Sí, sí he escrit bé al Polígon Industrial de Belianes) que és terme municipal de Cambrils, i des d’aquí hem creuat per sota els ponts de l’Autovia i Autopista del Mediterrani fins arribar a l’Avinguda Adelaida (on els parents de l’Evarist ens han fet unes fotos que circulen pel grup del Whatsapp del club) continuant per l’Avinguda dels Països Catalans que finalment ens  ha dut fins al Passeig Marítim i aquí ja ens hem dirigit al Restaurant El Maset. Aquests darrers kilòmetres els vam fer a una velocitat mitjana molt més alta, doncs els darrers 15 km a mi hem va sortir 22,7 km de mitjana, i no és estrany, doncs després de tot el dia pujant (+ 1.966 mts va marcar el garmin) pedalant per aquests pla semblava que anessin per una bona baixada, “desarrollo” dur i bona cadència, a tope!!!!!!!!!!!!!!!!

                         

Arribant a Cambrils

Així, amb l’objectiu complert, i un cop aparcades les màquines hem anat tots cap al restaurant, uns cap a la taula a agafar lloc, altres han demanat una cervesa ben fresca o una coca-cola, altres estaven fent estiraments, però tothom comentava la marxa, doncs des que hem sortit d’Arbeca fins que hem arribat ens ha dut a estar 10:30 hores junts.

Al restaurant el Maset tot ha estat molt ben coordinat, felicitar i donar les  gràcies a la bona gestió i coordinació del J. Nadal, doncs tot i el petit retràs sobre l’horari previst tot ha anat com una bassa d’oli. Un cop tots hem estat entaulats ens han començat a portar uns musclos al vapor, desprès uns calamars a la romana, un “pescadito  frito” i finalment el plat estrella del dinar, la paella de marisc, per cert des d’aquí he e felicitar als cuiners perquè estava boníssima.

Un cop hem començat a dinar, i en absència del nostre Presi el Sr. Batlle, ens ha dirigit, a tots els presents, unes emotives paraules (fins i tot s’ha vist alguna llàgrima)i desprès del parlament hem fet el corresponent brindis final. Per acabar el dinar, ens han servit uns bons postres, cafès i finalment, tothom de tornada cap a Les Garrigues.   

Restaurant el Maset. Cambrils.

Fotografia desprès del discurs del Xavier.

 L’excusa per anar a Cambrils amb les btt.

Ha estat un dia genial, en gran companyia que ha fet que la duresa del trajecte fos més lleugera de la prevista. A més a més dir que s’ha implicat molta gent, doncs a més a més dels ciclistes que hi hem anat pedalant el Josema i la Rosa ens han fet els avituallaments i alhora també ens han fet de cotxe escombra, gràcies en nom de tots els participants ja que la vostra presència ens ha donat molta seguretat. També donar les gràcies al Josep, que a les 07:00 ens ha fet unes fotos de grup a Els Omellons, i com no, donar les gràcies i felicitar al Marc i al Presi (tot i que llastimosament cap dels dos ha pogut venir) pel trajecte i emplaçament dels avituallaments que impecablement ens ha organitzat el primer; i per la coordinació, gestió, logística i subministrament dels aliments dels avituallaments que ens ha fet el Presi.

I com no J. Nadal, aquest cop t’has lluït, has deixat el nivell molt alt, gràcies per tot, com a mínim pot tenir el consol que el temps que has dedicat a la sortida de btt del C.C. Arbeca no l’has perdut, al contrari, ha estat molt ben empleat;  doncs la coordinació de la logística per tenir a disposició la roba a Cambrils, a l’igual que  la del viatge de tornada i l’organització i elecció dels restaurants i dels àpats ha estat fantàstica.  

Els que no siguin ciclistes pensaran que estem bojos, però per nosaltres ha estat un dia fantàstic, increïble tot i llevar-nos a les 05:00 hores (quasi tots, doncs un segur que a les 05:00h, i a les 06:00h estava dormint) tot i el fred (-3º), tot i la neu que hi havia entre Vallclara i Prades, tot i l’aiguaneu que queia abans d’arribar al pantà de Siurana, tot i la mica de pluja que ha caigut, tot i  els +1966 mts i els 92 km, per això estem bojos, perquè cada dia ens superem a nosaltres mateixos, perquè tenim una gran capacitat de sacrifici, perquè som companys i ajudem als altres, en fi perquè som així d’especials, perquè ens agrada el ciclisme, perquè som ciclistes i per tot això podem dir que als ciclistes ens va la marxa!!!!!!!!!!!!!!!!!

Fins a la propera, companys. Pedals del Pedraforca (maig 2015)

Salut i pedals.

Xavier Pascal.