INAGURACIÓ CIRCUIT DELS BORRELLS

GALERIA DE FOTOS INAGURACIO CIRCUIT

RUTA DEL SERRALLONGA

Aquest cap de setmana 19 membres del club ciclista hem anat a gaudir pedalant d'altres contrades de Catalunya.

Enguany decidirem seguir els passos del bandoler més buscat del segle XVII, Joan Sala àlies Serrallonga.

Pel Xavier Gaya l'aventura començava divendres al matí dirigint-se en bici cap al Càmping el Pont a Vilanova de Sau. La resta sortíem al vespre en cotxe des d'Arbeca o Bcn fins al càmping.

Sortida des d'Arbeca

Un cop arribats al restaurant del càmping teniem una taula apunt ben parada i on ens serviren un fabulós sopar. Amanida i entrecot amb brasa d'alzina. Al acabar de sopar, fem una mica de sobretaula i cap a dormir a la masia annexa al càmping.

La masia 

El sopar

Dissabte 5:00 comença a sonar algun despertador que no ens havíem enrecordat de canviar de l'horari de feina. L'apaguem, fins a les 7:00 on els nervis ja comencen a fer-nos aixecar, però no es fins a les 8:30 que hem quedat per anar a esmorzar. 

Arreglem la roba i cap a agafar forces. 

Als voltants de les 9:30 arrenquem pit amunt durant 8km per una pujada ben acondicionada però amb una xafogor impressionant equivalent a la de les zones més tropicals. Un cop dalt, toca baixada enmig del verd i veient tot el penyasegat de Tavertet, tot i la punxada del Presi, l'arreglem i seguim avall fins arribar al fons de la vall. 

Intentant arreglar la roda

Carregant aigua a la font

Ara arriba la pujada més dura de totes, una pujada amb tot de pedra trencada que ens condueix fins a les panoràmiques del pantà de Sau. Parada obligada per fer la foto i en breus ens endinsem en una zona selvàtica d'uns 2km que ens condueix travessant rierols i més boscos fins l'ermita de la Mare de deu del Coll del segle XII. 

Mare de Deu del Coll

Agafem el GR i ens n'anem cap a Òsor on hi tenim apunt el dinar.

Mengem, lleu descens i un altre cop pit amunt durant mitja tarda més. Fins als últims km que vam tindre l'oportunitat de fer un sprint costa avall fins a Sant Hilari Sacalm, lloc on dormíem el dissabte.

El primer dia sortiren 58km i 1825m de desnivell positiu, en general una ruta força assequible amb un mínim de condició física, que excepte en una pujada la resta de camins eren molt rodadors. L'únic inconvenient han sigut els trams amb corriols on degut a la pluviometria de la zona la vegetació hi creix de forma abundant.

Altimetria del primer dia

Després de sopar a l'hostal Torras, uns quants van anar a dormir i uns altres van anar a conèixer la "movida hilarienca" rememorant hits com "Angel de Cuero" del Ramoncín fins ben entrada la matinada.

Les 8:00 hora d'anar cap a esmorzar. Ens alimentem bé a base d'embotits artesans i pa amb tomàquet i ens despedim de la mestressa de l'hostal.

Per no faltar la costum comencem pujant tot pujant recordem les paraules de la gent de Sant Hilari, que diuen que gran part dels avets que arreu del món hi ha un bon munt d'avets hilariencs, espectaculars imatges les de les plantacions d'avets que hi havia.

Esglèsia de Sant Vicenç d'Espinelves

En una estona, arribem a les cabanes als arbres i aviat al municipi d'Espinelves on fem una breu parada agafant forces per una dura però alhora bonica pujada.

Avituallament a Viladrau

Estem arribant ja a Viladrau, el Josema i la Rosa (que fins ara no n'he parlat gairebé d'ells) i que ens solen treure de les pitjors situacions, ens esperaven amb els seus magnífics i esperats avituallaments. Tot un luxe pedalar sabent que tenim el seu recolzament.

Pocs metres després en una bonica font el Curro trenca la cadena i el Pitxell té problemes mecànics amb els frens. Sort que al club tenim manetes i ens les vam poder arreglar.

Continuem pedalant per corriols exuberants fins que de sobte arribem a un paisatge completament rocós, que ens condueix cap a un corriol interminable on tenies de ser àgil per esquivar ortigues, esbarzers i aragalls profunds.

A partir de llavors vindrà una pujada dura i una divertida estona de planejar fins atansar-nos a Vilanova de Sau on la pluja va començar a fer acte de presència.

Últims km per un corriol espès carregat de pedres, arrels i rames que ens duu directe fins al càmping. On la Maria del Càmping el Pont, està apunt de tirar l'aigua a l'arròs. Però primer ens permet dutxar-nos, canviar-nos i carregar les bicis a la furgoneta. No pel fet que de tenir gana estava molt bona, es que realment estava molt, molt bona. Entre tots vam arribar a menjar-nos fins a 3 paelles.

Paella amb que ens van deleitar al Càmping el Pont

Amanida del Càmping el Pont 

Diumenge van sortir 57km i 1265m de desnivell positiu. Una ruta més trencacames i alhora més rodadora que la del dia anterior amb moltes variacions paisatgístiques.

Arriba el més dur, despedir-se de tots, tornar a la rutina. Quines són les conclusions d'aquest cap de setmana? Tot i tindre marcats cada dia una bona pila de km aconseguíem arribar tots en un bon nivell i bona forma a la cita, tots varem poder-la acabar. I no vull descuidar-m'ho, aquesta sortida crea pinya, crea cohesió, fa més gran aquest petit club. Així que ja sabeu, a la pròxima us volem veure pedalant!

Podeu veure les fotos en aquest enllaç: FOTOS SERRALLONGA

Arbeca Montserrat

Aquest diumenge 14 de maig, 29 membres del CC Arbeca van realitzar el peregrinatge de 110km des d'Arbeca fins a Montserrat.

Feia dies que els nervis estaven a flor de pell fins que ahir va arribar la gran cita. L'hora de quedada i arrencada era a les 5 del mati. Realitzàrem la foto de grup i som-hi a pedalar!

Sortida des d'Arbeca

Poc abans d'arribar a Tàrrega

Amb els frontals i les llums al front travessem tota la plana del terme direcció Tàrrega on ja ens vam poder treure els frontals i dirigir-nos cap a Cervera.

Enmig d'aquest tram comença una experiència que cap de nosaltres oblidarà!
El Pere Castanyé punxa roda, ens aturem, posem líquid antipunxades i avanti! Al mateix temps, el Xavier Pascal va trencar un bis de la tija del seient ho emboliquem amb cinta americana i solventat!

Bici americanitzada

Arribem a Cervera on el Josema i la Rosa ens han preparat un avituallament, fem un mos i anem seguint la via del tren.

Avituallament  a l'estació de tren de Cervera

Ja portem 38km a les nostres cames i anem sobre el timming esperat. Tirem cap a La Rabassa i Sant Guim de Freixenet fins que en un moment al Pere veiem que se li està fent una bombolla a la roda i li explota. En aquell moment el Josema i la Rosa el recullen i van cap a Prats de Rei on teniem taula reservada per esmorzar.

Mengem i a continuació ens proposem arreglar-li la roda al Pere. No hi ha res impossible si tens una bona idea, brides, cinta americana i una càmera punxada.

Esmorzant a Prats de Rei

Arreglant la roda del Pere

Aixi ha quedat la roda del Pere

A partir de l'esmorzar comença el tram més dur de ruta, tot i això, sort en tenim del temps que està núvol.

Ja queda menys ara bé un terreny puja i baixa on ja es veu l'skyline de Montserrat.

Mirador de Montserrat

Ultima baixada per carretera fins a Maians on la Rosa i el Josema ens esperen per fer l'últim avituallament. Només ens queden 20km per arribar al santuari benedictí. 

Avituallament a Maians

Un altre cop amb forces comencem l'ascens i llavors una petita broma deixa caure 4 gotes perquè arribem frescos.

Això ja ho tenim! 4 pedalades més fins al Monestir i tot l'equip arriba al monestir on dinem i posteriorment la família Perelló ens fa una visita per les instal·lacions de l'Escolania i ens inviten a quedar-nos a gaudir de les veus blanques entre elles les del seu fill David. 

Tan sols queda agrair-nos a la família Perelló per haver-nos acollit i obert les portes de l'escolania. I també als nostres alma matter el Josema i la Rosa per estar allí sempre que ho necessitàvem.

Excursions com les d'ahir no tenen preu! Ahir vam tenyir Montserrat de blanc i roig!!! Ahir vam veure que tot és possible. D'aqui poques setmanes ens trobem a les Guilleries!!!

Els escolans acabant la seva actuació

CALENDARI 2017

5 de juny de 2016. Ascensió a Sant Mamet

Avui era el dia que al Club Ciclista Arbeca teníem previst anar a pujar a Sant Mamet. 

A les 06:30h hem sortit de la Plaça Lluís Companys d’Arbeca 11 bikers i l’equip d’Assistència mecànica i de suport al ciclista.

El bikers érem el el Josep Maria Romero, el Gilbert Cortecans, el Joel Gaya, l’Albert Morlans, el Xavi Gaya, el Jaume Mesalles “el Curro”, el Jaume Nadal, l’Ismael Gabarró “El Rispa”, el Marc Ribera, el Salvador París i el Xavi Pascal. 

L’equip d’assistència estava format pel Josema i la Rosa, gràcies parella, sense vosaltres no seria el mateix.

D’Arbeca ens hem dirigit a Agramunt, des d'on a les 07:30h hem pres la sortida. Ja es podia veure que seria un matí calorós, com així ha estat. 

Hem sortit des del poliesportiu d’Agramunt, i ens hem dirigit per una bona pista cap a Donzell d’Urgell, on hem continuat la pista deixant a la banda esquerra el Tossal de Sant Roc i la Serra de la senyora, seguint direcció cap a Montclar d’Urgell, població que hem també hem deixat a banda esquerra. Hem continuat pel camí fins arribar a Rubió (km 19). El paisatge era molt bonic, el típic de l’Urgell i de la Segarra, grans finques sembrades de blat i cereals, amb aquell color groc tant peculiar que contrastava enormement amb el vermell de les ruelles i amb el verd de les alzines, colors que amb el Montsec al fons resultava un plaer per a la vista. 

Camps de blat. 

De Rubió hem continuat fins arribar a Alòs de Balaguer, on ja portàvem 24,6 km. En aquesta població és on comença el fort de la sortida d’avui, la pujada a l’Ermita i el refugi de Sant Mamet.

Sant Mamet és una muntanya de 1.391 metres que es troba entre els municipi d’Artesa de Segre, Alòs de Balaguer i Vilanova de Meià (La Noguera-Lleida). A dalt del cim hi ha l’ermita que duu el mateix nom i annex a ella, un refugi. 

La serra de Sant Mamet, és al sud del Montsec de Rúbies, és com una avançada que ens ofereix una doble visió: pel nord les parets del Montsec i darrere seu els Pirineus, pel sud l’extensa plana lleidatana. Des d’aquí es veuen les serralades prelitorals, es veu Montserrat (en dies de molta claror), es veuen els Pirineus d’Andorra i d’Osca, el Mont-Roig… 

S’estén des de ben a prop de la Noguera Pallaresa (pantà de Camarasa i Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa), al poble de Figuerola de Meià, el despoblat de Peralba fins a la riba del riu Segre, passant per Alòs de Balaguer, la Coma de Meià i la Vall d’Ariet. Resulta del tot espectacular els preciosos suaus i arrodonits turons, que contrasten amb les aspres cingleres de la serra veïna del Montsec. És una pujada en la que tant la vista com l'olfacte tenen un gaudi durant tot el trajecte, doncs a part de les fantàstiques vistes del Montsec hi ha una constant varietat d’olors de molt diferents classes de flora com romaní, timó i moltes altres més olors. 

Aquest cap de setmana es feia el Campionat d’Espanya de radio aficionats, i com a la pel·lícula 2012 hem trobat, a dalt del cim, una furgoneta amb 4 nois que participaven al campionat i que intentaven comunicar amb altres radioaficionats de tot el món, i el que sí han aconseguit ha estat que part del nostre grup tingués un gran esmorzar, doncs ens han ofert el que tenien que era pràcticament de tot. Espero i desitjo que els hagi anat molt bé.

Tornant a Sant Mamet, dir que el Sant era el patró de les dides perquè expliquen que tenia facultats per augmentar el cabal de llet de les mares en període de lactància. 

Bé, anem per feina que si no això no s’acabarà, dir que sortint d’Alòs hem enfilat l’ascensió a Sant Mamet de 14,3 kilòmetres. Pujada que és dura, realment dura, ja que el desnivell positiu acumulat d’aquests 14,3 km és de 1.100 metres. Els primers 5 kilòmetres són brutals, doncs les rampes són entre el 10 i el 15% i no hi ha cap descans. A partir del kilòmetre 5 hi ha algun “descanset” però dic” descanset” a suaus pendents d’entre el 6,5-7% ja que sembla que siguin falsos plans després tornes a tenir pujades del 9, del 10 de l’11 i del 12%.

       

Feia molta calor i al ser la primera sortida de l’any amb tant bon temps tots hem suat bastant, i el sol també ha fet efecte en la pell d’algun els bikers.

Part final de l’ascenció a Sant Mamet.

Els darrers 3 kilòmetres de pujada fins al cim també són durets, doncs al terreny hi ha molta pedra, també hi ha molta pedra suelta i es fa realment pesat de pujar aquest darrer tram, doncs apart de l’esforç de la pujada que ja portes feta s’afegeix la dificultat de que has de buscar la bona traçada en tot moment, ja que arribant just de forces si fas una mala elecció pots acabar a terra.

Un cop tots hem arribat a dalt, hem esmorzat al refugi, hem fet petar la xerrada, hem fet aquesta fotografia de grup.

Fotografia de grup a dalt a Sant Mamet.

       

Alguns dels ciclistes esmorzant al refugi. La bici del Jaume apoiada a la llegenda del mirador.

Hem baixat per la mateixa pista per on hem pujat i dir que amb tanta terra i pedra suelta és una baixada que tot i no ser tècnica, per la velocitat que es pot agafar, i que és molta, pot resultar ser perillosa. Però bé, tots hem arribat a baix sense cap incidència.

        Fotografia de la baixada.

A Alòs de Balaguer hem omplert els bidons d’aigua i ens hem dirigit cap a Rubió, posteriorment a Donzell d’Urgell i finalment hem arribat altre cop al punt de sortida, a Agramunt.

Finalment ens han sortit 91 km amb un desnivell positiu acumulat de 1.811 metres.

A l’arribar, hem fet una bona dutxa i cap a dinar. El dinar ha estat molt bé, hi ha hagut una gran companyonia entre tots els membres. Hem fet uns bons entrants, bunyols de bacallà aplanats, una escarola amb palitos de cranc, pop, musclos i romesco, bona molt bona, un remenat de verdures amb formatge de cabra,( i un sense oi Curro?), un remenat de bolets amb botifarra negra. Tot ben regat amb vi negre, vi blanc, cervesa i/o aigua, a elecció del ciclista. Finalment el plat estrella, bons entrecots, algun bacallà amb samfaina i muselina d’allioli i estofat. Bò, el menjar ha estat realment bé.

Ens ha atès una noia, l’Esperança, que ha demostrat ser una gran professional i tenir una immensa paciència, doncs una persona “normal” sense tant paciència, ens hauria engegat a pastar fang en 5 minuts. Gràcies, Esperança.

El dinar ha estat molt i molt entretingut, explicant anècdotes de la ruta i altres fets, hem fet petar la xerrada fins a les 17:15, hora a la que ens hem aixecat de la taula, hem parlat una estona més a fora a la plaça i ja ens hem dirigit als vehicles per tornar. 

Fotografia del dinar.

En resum, ha estat un gran dia de btt, dur però fantàstic, llàstima dels companys que no han pogut venir, però els que hi hem anat hem patit i hem gaudit d’un dia per recordar. Fins a la propera, companys.

El C.C. Arbeca a la Gran Fons Mussara 2016

El dissabte dia 14 de maig alguns membres del nostre club s’han desplaçat fins a Reus per córrer la marxa Cicloturista, Polar Gran Fondo La Mussara.

Tots els membres del Club que ens hem desplaçat a Reus hem coincidit en un pensament, ha estat una marxa espectacular, tant pel número de participants, doncs érem uns 6.400 ciclistes, dels que unes 600 eren noies, com pel fet que tots anàvem vestits amb l’espectacular mallot que s’havia de portar per participar, així com per l’entorn que hem recorregut. Unes vistes espectaculars així com unes carreteres en molt bon estat.

Era el primer any que hi anàvem, i davant el desconeixement de la duresa del recorregut el Joel, el Ramon i Jo hem estat força conservadors. El propòsit d’aquest any era ser finishers. L’any 2017 ja serà una altra història, aquest any era tot novetat, i ha valgut molt la pena.

Respecte de la marxa, hi havia dos recorreguts, un primer, el GRAN FONS de 189 kilòmetres amb uns + 3.200 en el que hi van participar uns 4.000 ciclistes, i un segon, el MIG FONS de 97 kilòmetres amb +1.600 metres.

Dissabte 14 de maig. Són les 05:15 del matí, sona el despertador, l’alarma marca La Mussara.

Au, a dutxar-me, a prendre un bon esmorzar i cap a Els Omellons, doncs havíem quedat a les 06:15h amb el Joel i al Ramon per marxar tots 3 junts cap a Reus. El Xavier ja era a Reus, doncs té família a Reus i es va quedar a dormir a casa d’una cosina. És el que tenen els “pro”, doncs al no haver participat l’any passat sortia d’un calaix força endarrerit i havia de matinar molt per tal de poder ocupar una bona posició per a la sortida.

Cap a les 07:10 hores ja havíem arribat a la Fira de Reus, lloc del que es donaven el tret de sortida (07:30h la Gran Fons i 08:00h la Mig Fons) . Era tot un espectacle la gran quantitat de vehicles que anaven arribant, i tots, com no, carregats amb bicicletes.

A les 07:30 hores van sortir, força puntuals, els participants a la Gran Fons, i tal i com ja he dit abans hi va participar la màquina del Xavier i va quedar classificat en el lloc 66, sí, el 66. Realment Espectacular. Aprofito per tornar-te a felicitar, Xavi.




Els altres, els mortals, El Joel, el Ramon i jo; un cop vestits amb el mallot oficial ens vam dirigir cap al calaix de sortida, i dic “el mallot oficial” perquè tots el participants han d’anar vestits amb el mateix mallot, amb un mallot que cada any és diferent del dels anys anteriors i que es fa especialment per aquesta marxa. En principi, no pots anar vestit amb cap altre maillo, tot i que sí deixen portar paravents o jaquetes, ja que a primera hora feia una mica de “fresqueta”.

Un cop vam ser als calaixos de sortida vam estar parats una estona, el fred començava a fer efecte als nostres cossos, Déu n’hi dó l’aire gelat que feia, i tot i estar envoltats de tant i tanta gent, el gèlid ambient es notava; i força.

El fet de portar tots els mateix mallot, per una banda resulta espectacular, doncs no es normal veure a 6.500 persones vestides igual, però per altra té com a inconvenient que no coneguis a ningú tret que et passi pel costat, doncs no pots identificar a les persones que tens al voltant pel seu equipament i pertanyença a un club ciclista concret.





A les 08:15 vam sortir els participants del nostre calaix de la Mig Fons. Déu n’hi dó amb la ma de gent que tenies pel voltant havies d’anar amb 1.000 ulls per tal de no caure, anàvem apretats com a sardines, però la gent molt i molt bé, va ser una sortida força cívica.

Vam sortir de Reus direcció l’Aleixar i Vilaplana, per l’interior de Reus la gent anava apretant bastant tot i tenir l’aire en contra. Nosaltres vam decidir que aquest any anàvem a conèixer la marxa i a gaudir-la, i que l’any vinent ja la “patirem”. Així, tal i com deia, els primer 15 kilòmetres van ser plans i amb aire en contra fins a Vilaplana. Arribats a peu del Port de La Mussara vam comentar entre tots 3 de pujar a un ritme suau que el poguéssim mantenir durant tots 10 kilòmetres de pujada ininterrompuda que té aquest port, i que té una pendent mitjana del 6%. A la pujada van anar avançant a molts d’aquells que van sortir forts des de Reus i no van pensar en la distància que té la pujada a La Mussara. El Ramon, amb el seu pes ploma anava pujant sobrat, com sempre al seu “bon rotllo” però sobrat, el Joel anava pujant molt i molt bé amb un bon ritme i jo anava pujant com podia per tal de poder seguir-lo, però vam avançar a molts i molts participants. Vam pujar i mantenir un ritme constant i bò pel nostre nivell.

Dit que conforme anàvem pujant anàvem avançant gent, això ens va animar i sense adonar-nos, i passats uns 50 minuts ja havíem fet tota la pujada a La Mussara, el port més dur dels 3 que hi havia. Primer objectiu, aconseguit.

El port de La Mussara va resultar ser un port preciós amb una longitud d’uns 10 km amb unes pendents constants i sostingudes al voltant del 6% i en el que no hi ha cap dificultat especial. Al començament vam passar per Camps d’uns avellaners i ametlles, i conforme vas pujant et vas trobant les alzines, pins i més flora silvestre. Les vistes són impressionants i resulta realment espectacular si pots trobar un dia clar, doncs tu estàs envoltat de muntanya i en canvi, tens al davant el mar mediterrani, senzillament espectacular. Grans sensacions pels sentits, vistes i olors. S’ha de viure, aquest escrit no pot transmetre el que vam sentir. Per repetir.



Tornant al port, dir que hi ha força corbes, fet que personalment trobo positiu, doncs sempre tens objectius curts per anar sumant kilòmetres, no hi ha cap recta que es faci eterna i sense adonar-te’n ja et a dalt.

A l'arribar a dalt de La Mussara hi havia un avituallament líquid, on podies prendre aigua i/o powerade. A dalt, vam beure una mica, vam comentar com ens havia anat la pujada i vam reprendre la ruta, ara ja ens dirigíem cap a Montral i Capafonts, on havíem de començar la pujada al segon port de la jornada, el Coll de Picorandan és un port d’uns 5 kilòmetres amb una pendent mitja del 6,2%,que és un port curt però relativament exigent. La carretera era estreta, amb força corbes i algun tram on es tancava el bosc. És una pujada realment bonica i sobretot amb l’encant del pas per Capafonts, on hi havia força gent animant als ciclistes. Les vistes que tens a la esquerra amb l’inmens massís del Montsant són realment espectaculars, impressionants. Més sensacions viscudes.

Un cop coronat el Picordant hi havia un segon avituallament en el que de sòlid únicament hi quedava taronja, i de líquid aigua i powerade. Dic que hi quedava nomes taronja perquè inexplicablement es van quedar sense plàtans, sense síndria i sense dolços, realment injustificable. Vam parar una bona estona, vam continuar comentant la marxa, les sensacions i tot i mirant de no entrepussar de la bruticiada que hi havia per terra.





Del Coll del Picordan vam anar fins a La febró, kilòmetre 51,7 de la ruta i d’aquí vam encarar el darrer port de la marxa, el Coll de Les Pinedes, és molt suau, són 7,2 kilòmetres amb una pendent mitja del 3%, és una pujada que consta de dos trams diferenciats per un descans, des d’on hi ha unes extraordinàries vistes a Els Avencs de La Febró, i finalment arribarem a la cota més alta de la proba, als 980 metres d’alçada respecte del nivell de l mar.

Així vam un cop coronat el darrer port, ja gairebé era tot baixada, excepte la pujada al Coll d’Alforja (4,9 km més de pujada al 4,6% de pendent mitja), kilòmetre 70, i d’aquí vam baixar a Alforja i a Vilaplana, on hi havia el tercer i darrer avituallament. En aquest avituallament hi havia de tot, tant líquid com sòlid.

Ja érem al kilòmetre 81,5. Només en faltaven 16,5 km, comentàvem com encararíem aquests darrers kilòmetres de baixada i vam acordar d’anar a saco, mirant de fer relleus i així ho vam fer. Aquests darrer kilòmetres van ser molt i molt ràpids i vam tornar a Reus per la mateixa carretera per on havíem pujat fins a Vilaplana. Va ser una baixada realment ràpida, doncs la velocitat mitjana d’aquests últims 16,5 km va ser de 35,8 km/h.

I així un cop arribats a Reus ens vam felicitar i ens vam dirigir cap a la zona de la Fira de Reus on hi havia exposicions de diferents patrocinadors i la Pasta Party, el dinar a base de pasta, on podies menjar i beure tot el que volguessis i tantes vegades com volguessis, però com vam acordar abans de sortir, vam anar a gaudir, no a patir, i a la taula vam fer igual, nomes vam beure bastant i pel que fa al menjar, únicament van ser dos plats (fideuà i espaguettis) , postres, gelats i res més.

Salut, sort i pedals per a tots.




Marxa molt recomanable, a la que esperem poder tornar a participar l’any 2017.