Aquest cap de setmana ja començavem a pedalar el dissabte. El Sergi, el Pinxo i son pare van participar a la Marató dels Monegros, una cursa BTT de 119km que transcorre per aquest desert. Aquí us deixo la crònica del Sergi.
Bestial! Marató de Monegros espectacular!!! Un circuit molt més dur, paisatge més desèrtic i més nivell! Em trobo a línia de sortida una hora i mitja abans de la sortida. El Pinxo em diu que sortirà a muerte i jo vaig decidint la tàctica amb la que afrontaré els 120 kms (amb l'estreno miserable que he fet aquest any seria temerari sortir a sako). Decideixo sortir reservant al màxim: els primers 60 kms són rodadors a tope (tret d'una gran pujada que hi ha al km 25 i on hi ha molta espectació, jovent que ens donen anims una mica massa hidratats amb begudes destilades...).
El Sergi, el Pinxo Jr i el Pinxo pare,
Decideixo anar a roda de tot aquell que se'm posa davant per tal d'estalviar forces i assegurar-me que puc arribar a meta. Cap al km 60, el terreny canvia, es fa més bttero. M'atrapa l'Aleix de Montblanc i em diu que va sense fre de darrere (devies xalar Aleix amb les baixadetes que estaven per venir... je je) i jo li dic que la roda del davant està "bufant" d'una forma rara. Cap al km 70, la roda del davant ja m'havia fet la metamorfosi i la conducció se'm fa molt difícil: la bici em marxa, vota com una cabra, no puc córrer per aquelles baixades tan guapes i començo a perdre temps i posicions. La roda em comença a tocar a la forquilla. La conducció és impossible: pateixo per no fotre-me-la i per si em quedo enmig del res! Arribo a l'avituallament del km 80 i decideixo abandonar... ABANDÓ!!! Al final em foto una glucosa i el cap em comença a recapacitar...
La roda el Sergi al km 70
Pujo a la bici i endavant. Venen kms de tobogans bèsties trenca-cames, aragalls i molta pols. Vaig trobant gent amb rampes i jo vaig desgastat física i psícológicament (pateixo per la roda... si em marxa de la llanta em fotré un patac que m'hauran de plegar amb pinces). M'atrapa el Pinxo pare i intento seguir el seu ritme. Passo de llarg l'avituallament del km 103 i afronto els últims 20 kms. Línia de meta. Entro donat de la mà amb el pare Pinxo. Sobredosi d'alegria per haver aconseguit el repte en aquestes condicions. No soc persona a l'arribar. Amb la fideuà, la "carne asada" i "l'antioxidante" (birra) vaig retornant al planeta. QUIN CAP DE SETMANA!!!
A l'hora de sopar, amb la fideuà, la típica carne asada i que no hi falti la birra.
DIUMENGE 6
Uns altres, hem sortit el diumenge a fer un tomb pel terme i començar a pensar per on podria transcorre la terra d'oliveres. Alguns trams han quedat descartats pel pas del canal, caldrà pensar-ne de nous.
Doncs sortirem d'Arbeca cap a 3/4 de 9 degut a problemes mecànics d'última hora (culpa del Marc) concretament de la roda. L'arreglem i sortim. Ens hem trobat el Jaume Cortasa, el Solé, el Jaume Mesalles, el Xavier Gaya i el Marc Ribera. Anem rodant fins l'Espluga on el Jaume M. ens ha ensenyat corriols per donar i per vendre. Tornem a arribar a l'Espluga i ens separem. Els Jaume's i el Solé han tirat cap a Arbeca mentre que el Gaya i el Marc s'han arribat fins a Sant Bonifaci. Finalment 50km amb uns 900 metres de desnivell positiu acumulat.
ENS VEIEM EL PRÒXIM DIUMENGE!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada